dijous, 12 de febrer del 2009

Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de San Maurici

Passeig per la història del parc

El Parc Nacional es va crear per decret el 21 d'octubre de 1955 amb una superfície original de 9.851 hectàrees. És el cinquè parc nacional a l'Estat espanyol i el segon dels Pirineus, després del d'Ordesa i Monte Perdido.
A finals dels anys vuitanta, el Parlament de Catalunya va aplicar les competències exclusives en l'àmbit dels espais naturals, que corresponen a la Generalitat de Catalunya i aprovat la Llei 7 / 1988 de classificació de parc nacional per ampliar i per preservar aquesta àrea natural protegida contra qualsevol acció que pugui afectar la seva integritat.
La Llei 22/1990 ha modificat les fronteres de la zona perifèrica de protecció i ha redefinit les activitats permeses dins de la zona. Per últim, l'ampliació del parc va ser declarat l'any 1996, per la qual cosa la seva totalitat es va elevar a quasi 40.000 hectàrees, incloses en la zona perifèrica de protecció. Un any més tard, una decisió del Tribunal Constitucional ha modificat l'anterior llei sobre la conservació dels espais naturals, flora i fauna, cosa que va provocar la prohibició de la seva gestió per les comunitats autònomes. El Parc Nacional i es torna a la xarxa de parcs nacionals.
A continuació us presentem 5 itinerios per gaudir dels rius i estanys del parc:

ITINERARI I
PLANELL D´AIGÜESTORTES, ESTANY LLONG, PI NEGRE DE PEIXERANI
(arbre monumental)


Temps total del recorregut: 2h. de pujada.
Desnivell: 250m.
Aquest es el recorregut clàssic per a conèixer la ribera de Sant Nicolau, al sector occidental de Parc Nacional.
Es pot arribar fins a Aigüestortes amb el servei públic de transport de viatgers, amb bicicleta o a peu, des de la palanca de la Molina, però aleshores heu de comptar dues hores més d´excursió.
D´una manera o altra observareu l´estany de Llebreta i el magnífic bosc de caducifolis que s´hi emmiralla, aixi com l´espectacular cascada de Sant Esperit.
El camí, segueix el curs del riu i, de manera suau, va guanyant alçada entre boscos de pi negre i planells encisadors, com el d´Aigüestortes, on les aigües serpentegen.
Abans de sortir cap a l´estany Llong (dalt a la foto), aneu al mirador que es troba just darrere de
la caseta-aixopluc.
Passat el refugi d´estany Llong arribareu a l´estany situat en un indret meravellós.
Val la pena de seguir una mica més per poder veure el Pi de Peixerani, a només 15 min. d´aquest
indret.

ITINERARI II
APARCAMENT DEL PRAT DE PIERRÓ, ESTANY DE SANT MAURICI, ESTANYS DE RATERA I AMITGESTemps total de recorregut: 3h de pujada.
Desnivell: 800m.
Aquest camí, molt ben senyalitzat, us ofereix una visió completa de la vall del riu Escrita.
Des de la part baixa de la vall, dominada per boscos esponerosos de pi roig, avet i pi negre, el paisatge anirà canviant, fent-se els arbres cada cop més escassos fins a arribar al refugi d´Amitges (2.380m.). ( Foto de sota).
Un total de 7 estanys us aniran sorprenen al llarg del recorregut, presidit en tot moment per la presència dels Encants, el cim més emblemàtic del Parc.
No deixeu de visitar el mirador de l´estany, a 5 min. del camí principal, prop de l´estany de Ratera (foto de d´alt de tot ).
Poc abans d´arribar podeu admirar, a la dreta del camí, la figura del Pi d´Amitges, arbre monumental, veritable supervivent de les més dures condicions ambientals.

ITINERARI III
PRESA DE CAVALLERS, CASCADA DE RIUMALO, ESTANY NEGRE


Temps total del recorregut: 2h. 30min.
Desnivell: 480m.
Aquest recorregut ens permet gaudir d´un dels paisatges més impressionants del Parc Nacional, ja que és en aquesta zona on es troben tots els cims de més de 3.000m. d´aquest espai natural protegit.
Des de qualsevol dels aparcaments situats prop de l´estany de Cavallers podeu agafar el camí que vorejant l´estany, arriba fins al planell de Riumalo tot passant abans per la cascada del mateix nom.
A partir d´aquest punt, la ruta guanya alçada per un terreny rocós i de fort pendent: les Llastres de la Morta.
El camí va pujant entre roques de granit, completament llises i polides a causa de l´erosió que van provocar les antigues glaceres que ocupaven la vall, fins a arribar a l´estany Negre, un dels més coneguts de la vall, i que veureu enclotat entre parets granítiques on s´arrapen per sobreviure els escassos pins negres que poden resistir les dures condicions reinants en aquests indrets.
Per damunt de l´estany s´alça el refugi Ventosa i Calvell on podeu donar per acabada la ruta.

A partir d´aqui s´obre la possibilitat de recórrer tota la zona lacustre situada a la part més alta de la vall on es troben un gran nombre d´estanys que han restat inalterats, com els de Travessini, Monges, Mangades...

ITINERARI IV

ESTANY GENTO, REFUGI DE LA COLOMINA, ESTANY DE MAR I ESTANY DE SABURÓ

Temps total del recorregut: 2h. i mitja de pujada.Desnivell: 580m.
La capçalera de la vall Fosca, ha estat notablement alterada per l´explotació hidroelèctrica dels seus estanys.Malgrat tot, conserva el caràcter agrest i salvatge, propi de l´alta muntanya. Podeu arribar fins a l´estany Gento (foto de sobre) a peu des de l´embassament de Sallente (1h. 30min. i 350m. de desnivell) o bé, durant els mesos d´estiu, amb el telefèric que conecta aquests dos punts.

Des d´allí, un camí ben marcat us durá fins l´estany de la Colomina i refugi del mateix nom. D´allí fins a l´estany de Saburó, salvareu el desnivell pel Pas de l´Ós, corriol amb graons, obert a la roca durant l´època de construcció de les preses.
L´imponent relleu granític i els estanys constitueixen l´atractiu d´aquesta vall de la zona perifèrica del Parc.



ITINERARI V
CIRCUIT DELS ESTANYS DEL CIRC DE COLOMERS
Temps total del recorregut: 3h. Desnivell: 600m.
Sortint del refugi de Colomers teniu un itinerari circular d´allò més recomanable que permet visitar un munt d´estanys de mides i formes ben diferents:
L´estany Mòrt (a la foto), el Lac des Cabidornats, el Lac deth Pòrt de Colomèrs, els Lacs Obago,Redon i Long i el Lac Major de Colomèrs, al costat ateix del refugi són alguns dels estanys que trobareu al llarg del camí.
Cadascun amb la seva pròpia personalitat, us serà difícil saber quin és el més bonic.
més informació: http://www.mediambient.gencat.net/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada